|
|
|
Civilització bacteriana
Per Lluís :: Pere Rocallaura :: Luther Blisset
El nostre interès en les xarxes bacterianes radica ara mateix en la seva aplicació al desenvolupament de
teixit activista a la xarxa, i a un nivell més general, contribuir a la creació d'un "pensament bacterià",
iniciat al nostre entendre per Lynn Margulis(13). Les xarxes bacterianes són per a
nosaltres una font d'inspiració de pensament activista i ens agradaria en les línies següents imaginar-nos com
podem descriure a aquestes comunitats de microoganismes i la seva evolució al llarg de l'història de la vida
al nostre planeta, en termes d'una civilització, la civilització bacteriana.
Essent cautelosos, hem d'entendre el següent anàlisi com una abstracció idealitzada del món bacterià,
procurant posar el nostre punt d'observació en el punt de vista dels bacteris i no dels humans. A manera
d'exercici de deconstrucció de la nostra visió clàsica dels bacteris i en la línia conceptual iniciada en
"Resistència al sistema: pensant com un virus"(14).
Treball en equip, operen en xarxes d'acció radicalment descentralitzades i de procés massivament en
paral.lel. Es contraposa a l'esperit individualista dels virus.
Inteligència colectiva. La inteligència dels bacteris emergeix d'aquesta interacció i comunicació de
procés massivament paral.lel i distribuït, sota unes regles molt especials(15).
Profunda promiscuïtat en l'intercanvi d'informació, és una cultura oberta on les innovacions flueixen
ràpidament.
Teixit de xarxa altament resistent i estable. Els bacteris formen xarxes altament resistents a
pertorbacions externes. Un exemple peculiar són els biofilms(16).
Cultura basada en la cooperació, en la simbiosi. No es tan procliu a entrar en la dinàmica "destroyer"
més pròpia dels virus.
Basada en els principis de simbiosi i especialització, que com defensa Lynn Margulis, plantegen un nou
punt de vista de l'evolució, més enllà del principi clàssic del darwinisme de la competència i supervivència
del més apte(17).
Cultura constructiva, transformadora, fortament basada en el reciclatge. Si hi ha un verb que
caracteritza l'acció bacteriana, aquest és "fermentar".
Evoluciona fortament a través de la creativitat en el camp de les nanotecnologies, de la innovació que
flueix ràpidament a través de la seva xarxa de xarxes i es fa extensiva a un gran nombre de nodes.
Cerca l'automanteniment, la "autopoiesi", que es tradueix en la recerca de les condicions òptimes per a
l'equilibri intern. És una civilització que no va tant en "contra de" sinó que es pren a si mateixa com a
referència per a l'evolució.
Una via interessant d'investigació és sens dubte els paral.lelismes entre aquesta civilització bacteriana de
codi obert i les comunitats de codi obert informàtiques, el nostre open-source.
Tornar a la primera part
::::::::: Notes
(13) Bona part de les obres de L. Margulis(veure nota 3) tenen un caràcter marcadament
divulgatiu, i van més enllà del camp de la microbiologia, per fer arrels en el terreny del pensament,
perfilant tota una visió del món a través de l'òptica dels bacteris.
(14) Utilizació del pensament víric en clau activista:
Blisset, L., "Resistència al sistema: pensant com un
virus", 2000.
(15) El concepte "inteligència colectiva" aquí emprat te relació amb el concepte més
específic de "fenomen emergent" i propi de la terminologia a-life, encara que cal dir que "la emergència" i
els "fenomens emergents" són un misteri per definició -cerquem que emergeixi quelcom que no està programat-.
Al mateix temps, sabem que existeixen exemples de fenomens emergents molt clars i que ens serviran per a
il.lustrar a que ens referim exactament.
Sens dubte un dels més paradigmàtics dins de la a-life és el vol coordinat dels ocelloides de Craig Reynolds,
que ha inspirat innumerables implementacions.
Un altre exemple de fenomen emergent son els embussos de tràfic, que ens ensenyen d'una manera molt clara al
nostre entendre, com poden existir comportaments diferents entre el nivell grupal -l'embús de tràfic- i el
nivell individual, cadascun dels agents que formen aquest grup -els vehicles-.
Si algú observa aquest peculiar autòmata
cel.lular on-line que simula el tràfic de vehicles, podrà donar-se compte de que mentres els vehicles
individualment parlant es mouen cap endavant, els embussos de tràfics que es produeixen, aquests mateixos
vehicles observats grupalment com un bloc, com un fenomen emergent... es mouen cap enrera!
(16) Els biofilms -"biopel.lícules"- representen un tipus de xarxa bacteriana alternatiu,
a fi no de recòrrer sempre al exemple típic de la xarxa de xarxes bacteriana d'extensió planetària, de la que
s'explica com els gens de resistència als antibiòtics salten d'un cep a un altre, etc...
Els biofilms són xarxes bacterianes molt
resistents que es formen per exemple en les cobertes dels vaixells o en les tuberies, a partir d'una senyal de
comunicació anomenada "el sentir del quòrum".
(17) La idea de "virus" és en la nostra opinió, una de les bases del pensament
neodarwinista de Richard Dawkins, que tanta influència intel.lectual ha exercit en el món científic i
informàtic des de la publicació de "El gen egoïsta". El pensament "virus" s'ha utilitzat per a justificar les
tesis de la "supervivència del més apte" i l'egoïsme com a motor de l'evolució biològica. De la mateixa forma,
l'estudi dels bacteris mostra amb especial claredat la teoria de Margulis de la simbiosi(S.E.T.), la
cooperació, l'especialització, com a motors de la evolució.
Considerem que el pensament bacterià no invalida l'altra cara de la moneda, això és, el pensament víric(veure
nota 14) sinó que podem contemplar aquests dos pensaments aparentment excloents, com a dos formes de veure el
món, dos realitats virtuals a les quals podem accedir a fi d'obtindre una visió diferent del món. O potser
millor, no són formes de veure el món. Si el nostre cervell és una xarxa creadora de món en temps real, podem
veure a aquestes realitats virtuals com a software mental modificador/amplificador de la nostra recreació
continua del món, el teu món/ el meu món/el nostre món.
I sens dubte, la nostra realitat virtual preferida pot ser la bacteriana i aquesta premissa no ens impedirà en
certs aspectes concrets, contraposar pensament bacterià a pensament víric. L'important és reconèixer la no
exclusió mútua entre aquests dos pensaments.
Tornar a la primera part >>
|
