astramat/a-life   
Vida 
artificial A-life
Galeria
Eines
Typeface
Sobre 
nosaltres
Col·labora
Suggereix
Pensalla



El Flautista 
d'Hamelin
El Flautista d'Hamelin

El Laboratori A-Life d'Astramat et presenta una simulació del vol en colla reconvertida a programa de pintura digital. Intel.ligència col.lectiva corrent darrera del teu ratolí.

Play




Bloc personal Fenòmens Emergents

Visitar el bloc


Altres articles

>> Codi obert i bacteris (article actual)
  • Versión en Castellano


  • >> Codi obert v.0.2.
  • Versió en català


  • >> No semblen d'eixe món els bacteris.
  • Versió en català
  • Versión en Castellano


  • >> Divertimentos
  • Col.laborem amb la LSSI
  • Colaboremos con la LSSI
  • ¿Dónde está la autoridad competente?
  • Articles :: Per Lluís/Pere 
Rocallaura

    Codi obert i bacteris

    Per Lluís :: Pere Rocallaura

    Hauríem de deixar de pensar en els bacteris només com a organismes patògens causants de malalties. Us convidem a observar-los des d'un nou punt de vista, això és, nanomàquines poderosament adaptades per a formar xarxes de procés massivament paral.lel(*realment massiu*) i descentralitzat. Entitats de xarxa mòbils, de codi genètic reduït, especialitzades però al mateix temps adaptables a canvis imprevists, autoreproduïbles a una velocitat frenètica(1) i tolerants a errors.

    Lynn Margulis i d'altres(2) ens parlen de les comunitats bacterianes com una xarxa global d'intercanvi genètic a escala planetària que s'ha mantingut durant milers de milions d'anys. Si traduïm les teories de Margulis a termes informàtics, podem caracteritzar les comunitats bacterianes com a xarxes de codi obert en clau genètica(3), més enllà de la pura analogia. De manera molt sintètica, ens basem en les següents premisses bàsiques:

    1. L'intercanvi genètic és absolutament descentralitzat i horitzontal.
    2. La informació genètica passa d'un bacteri a un altre amb absoluta promiscuïtat i a una velocitat de transferència inaudita si la comparem amb organismes més complexes. Els bacteris estan contínuament alliberant, compartint el seu codi genètic.
    3. Aquestes nanomàquines gaudeixen d'una capacitat sorprenent: es reprogramen, es recompilen a si mateixes en base als gens rebuts. No els hi cal esperar a la següent generació per expressar els seus gens. Elles van inventar la enginyeria genètica.
    4. Ens trobem similarment a la programació de GNU/Linux, "cooperació sense comandament"(4). Aquesta xarxa de nanomàquines té una profunda tolerància a errors i la força d'una amplíssima base de procés distribuït i en paral.lel, sense controls de comandament centralitzats.
    5. Els bacteris s'intercanvien informació de manera gairebé tan efectiva com una llicència GPL.
    Segons L. Margulis, "tots els ceps bacterians poden compartir els seus gens, podríem dir, en el més estricte sentit, que en el món bacterià no es donen les espècies veritables. Qualsevol bacteri és un organisme, una entitat capaç de portar l'enginyeria genètica a escala global o planetària"(2).

    Si acceptem aquestes característiques primordials de les xarxes bacterianes com a propietats suficientment definitòries d'una xarxa de codi obert, ens trobaríem davant de la primera xarxa de codi obert del nostre planeta.

    En quan als desenvolupaments destacables que han realitzat aquestes xarxes sota open-source, hi són les cèl.lules del nostre cos, que tenen el seu origen en els bacteris(3).

    Segona part de l'article >>

    ::::::::: Notes

    (1) La replicació bacteriana és exponencial, seguint la fórmula 2 elevat a N, on N=nombre de generacions. Considerant que una nova generació pot néixer cada vint minuts, en poques hores tenim milions de bacteris.

    (2) Margulis, L. Symbiosis in cell evolution, W. H. Freeman and Company, N.Y., 1981.
    Margulis, L. y D. Sagan. Microcosmos, Allen & Unwin, Londres, 1987.

    (3) Margulis, L. y D. Sagan. "Microcosmos", Allen & Unwin, Londres, 1987.

    (4) Raymond E., "The Cathedral and the Bazaar", Revisió 1.39, 1998.
    Vidal, M., "Cooperación sin mando: una introducción al software libre", 2000.

    Segona part de l'article >>





    ÍndexMission 
StatementE-mail Sobre nosaltres Typeface Eines Galeria Col·labora Suggereix
    Antaviana
    Més info