Hauríem de deixar de pensar en els bacteris només com a organismes patògens causants de malalties. Us convidem
a observar-los des d'un nou punt de vista, això és, nanomàquines poderosament adaptades per a formar xarxes de
procés massivament paral.lel(*realment massiu*) i descentralitzat. Entitats de xarxa mòbils, de codi genètic
reduït, especialitzades però al mateix temps adaptables a canvis imprevists, autoreproduïbles a una velocitat
frenètica(1) i tolerants a errors.
Lynn Margulis i d'altres(2) ens parlen de les comunitats bacterianes com una xarxa global
d'intercanvi genètic a escala planetària que s'ha mantingut durant milers de milions d'anys. Si traduïm les
teories de Margulis a termes informàtics, podem caracteritzar les comunitats bacterianes com a xarxes de codi
obert en clau genètica(3), més enllà de la pura analogia. De manera molt sintètica, ens
basem en les següents premisses bàsiques:
1. L'intercanvi genètic és absolutament descentralitzat i horitzontal.
2. La informació genètica passa d'un bacteri a un altre amb absoluta promiscuïtat i a una velocitat de
transferència inaudita si la comparem amb organismes més complexes. Els bacteris estan contínuament
alliberant, compartint el seu codi genètic.
3. Aquestes nanomàquines gaudeixen d'una capacitat sorprenent: es reprogramen, es recompilen a si mateixes en
base als gens rebuts. No els hi cal esperar a la següent generació per expressar els seus gens. Elles van
inventar la enginyeria genètica.
4. Ens trobem similarment a la programació de GNU/Linux, "cooperació sense comandament"(4). Aquesta xarxa de nanomàquines té una profunda tolerància a errors i la força d'una
amplíssima base de procés distribuït i en paral.lel, sense controls de comandament centralitzats.
5. Els bacteris s'intercanvien informació de manera gairebé tan efectiva com una llicència GPL.
Segons L. Margulis, "tots els ceps bacterians poden compartir els seus gens, podríem dir, en el més estricte
sentit, que en el món bacterià no es donen les espècies veritables. Qualsevol bacteri és un organisme, una
entitat capaç de portar l'enginyeria genètica a escala global o planetària"(2).
Si acceptem aquestes característiques primordials de les xarxes bacterianes com a propietats suficientment
definitòries d'una xarxa de codi obert, ens trobaríem davant de la primera xarxa de codi obert del nostre
planeta.
En quan als desenvolupaments destacables que han realitzat aquestes xarxes sota open-source, hi són les
cèl.lules del nostre cos, que tenen el seu origen en els bacteris(3).
Segona part de l'article >>
::::::::: Notes
(1) La replicació bacteriana és exponencial, seguint la fórmula 2 elevat a N, on N=nombre
de generacions. Considerant que una nova generació pot néixer cada vint minuts, en poques hores tenim milions
de bacteris.
(2)
Margulis, L. Symbiosis in cell evolution, W. H. Freeman and Company, N.Y., 1981.
Margulis, L. y D. Sagan. Microcosmos, Allen & Unwin, Londres, 1987.
(3) Margulis, L. y D. Sagan. "Microcosmos", Allen & Unwin, Londres, 1987.
(4) Raymond E., "The
Cathedral and the Bazaar", Revisió 1.39, 1998.
Vidal, M., "Cooperación sin mando: una
introducción al software libre", 2000.
Segona part de l'article >>
